“Els nostres” són les persones sense llar, els joves en situació de desemparament, les dones en situació de vulnerabilitat, els migrants sense papers i els ferits de les perifèries de tota mena.
“La meva tasca no és la de ser omnipotent i posar remei a les coses, sinó la de compartir pobreses: la meva i la dels amics.
És per això que quan em pregunten per la meva feina amb els pobres sempre dic que jo no faig res d’important. Em limito a estar al seu costat i acompanyar-los.
És veritat que això sovint fa que m’hagi de moure per trobar solucions, però no sempre les aconsegueixo. El que res ni ningú no em pot impedir de fer és escoltar, estimar, comprendre i compadir”
Viqui Molins, El regal de la vida, Barcelona 2013
